La marxa humana és una de les accions més complexes del esser humà.
Els adults majors, son especialment sensibles en la pèrdua de la seva capacitat locomotora, iniciant d’aquesta manera un progressiu deteriorament de les funcions física, psíquica i social (1-2). A mida que envellim es produeixen canvis en els mecanismes del sistema nerviós central i perifèric que son els responsables de controlar l’equilibri. Es produeix un deteriorament significatiu en l’aparell locomotor, afectant per igual a diferents parts del sistema: A nivell muscular apareix la sarcopènia, (3), a nivell ossi l’osteoporosi i a nivell articular l’artrosi. Tot aquest procés d’envelliment produeix una modificació del patró normal de la marxa. El trastorn de la marxa constitueix un dels síndromes geriàtrics més importants.
L’alteració de la marxa i la pèrdua de l’equilibri son les causes principals de les caigudes. Aquestes representen un perill per a la qualitat de vida de la població en edat avançada a nivell global i son de les principals causes de morbiditat i mortalitat, (4).
Per revertir i retardar l’aparició d’aquests efectes naturals de l’envelliment és imprescindible implementar un programa d’activitat física adequada.
La marxa nòrdica reuneix aquestes característiques ja que és una manera segura i eficaç de millora de l’activitat física en gent gran. És un bon mètode per millorar alteracions associades a una edat avançada (5).
La marxa nòrdica es pot considerar com una forma segura i accessible d’exercici aeròbic per a la gent gran, capaç de millorar els resultats cardiovasculars, la força muscular, la capacitat d’equilibri i la qualitat de vida (6)
La marxa nòrdica com a exercici aeròbic lleu, practicat amb una certa freqüència i de manera repetitiva pot ser un component integral de la gestió del dolor. Els individus físicament actius tenen menys possibilitats de desenvolupar dolor múscul esquelètic crònic en comparació amb aquells que són sedentaris, (7)
“EN GERIATRIA, ELS MILLORS RESULTATS S’OBTENEN AMB “TÈCNIQUES” QUE NO S’ENSENYEN: ESTIMACIÓ, EMPATIA, DIVERSIÓ I RESPECTE” (LUÍS SOTO)
Referències bibliogràfiques:
(1). Lorena Cerda A. Manejo del trastorno de marcha del adulto mayor. Revista Médica Clínica Las Condes 2014;25:265-75. Disponible en: http://www.elsevier.es/es-revista-revista-medica-clinica-las-condes-202-articulo-manejo-del-trastorno-marcha-del-S0716864014700379#
(2). Vieira ER, Palmer RC, Chaves PHM. Prevention of falls in older people living in the community. BMJ 2016;353:i1419
(3) Casas A, Cadore EL, Martínez N, Izquierdo M. El ejercicio físico en el anciano frágil: una actualización. RevEspGeriatrGerontol. 2015;50(2):74–81. Disponible en: http://www.elsevier.es/es-revista-revista-espanola-geriatria-gerontologia-124-articulo-el-ejercicio-fisico-el-anciano-S0211139X14001590
(4) Organización mundial de la salud (OMS) Informe mundial sobre la prevención de caídas en las personas mayores. Disponible en:
http://www.who.int/ageing/publications/Falls_prevention7March.pdf?ua=1
(5) Skórkowska-Telichowska K, Kropielnicka K, Bulińska K, Pilch U, Woźniewski M, Szuba A, Jasiński R. Nordic Walking in the second half of life. Aging Clin Exp Res. 2016 Jan 23. PubMed PMID: 26803510
Autor: Rubèn Jordan Villagrasa. Fisioterapeuta col·legiat 4966. INWA Instructor
——————————
Nota addicional: per a més informació sobre estudis científics de marxa nòrdica i adults majors (gent gran) podeu consultar la pàgina web Nordic Walking Investigación.
Foto: Carlos Redon Honrubia. Tast de marxa nòrdica en els intercanvis dels municipis del cicle de passejades per a la gent gran “a cent cap als 100” de la Diputació de Barcelona. Manresa, 14 de febrer de 2018.