El proper 14 de març de 2019 es celebra el World Kidney Day. Per a saber una mica més dels beneficis de l’activitat física en la salut renal, la nostra companya Alícia, INWA National Trainer, ens ho explica en aquest post.
L’obesitat és una epidèmia mundial, i més d’un 30% de les persones en els països desenvolupats compleixen criteris d’obesitat (Ng M, Fleming).
L’obesitat s’associa a un augment de risc cardiovascular i de lesió d’òrgans diana (Kalaitzidis, 2011).
En el pacient amb malaltia renal crònica (MRC) no terminal, l’obesitat s’associa a un increment de risc de progressió de la malaltia i a un empitjorament de la funció renal (NG M, Fleming). Paradoxalment, en el pacient en diàlisi l’obesitat ha demostrat presentar un efecte protector, possiblement associat a una major resistència a la inflamació crònica i la desnutrició associada a l’hemodiàlisi (Kalaitzidis, 2011).
La pèrdua ponderal en el pacient amb MRC ha demostrat estar associada a una millora del filtrat glomerular i una disminució de la progressió de la malaltia renal (Friedman, 2018).
S’ha demostrat que la cirurgia bariàtrica, juntament amb la teràpia mèdica intensiva, és la millor opció per a la pèrdua de pes en els pacients amb obesitat mòrbida i diabetis mellitus (DM) tipus 2 (Schauer, 2017).
La insuficiència renal crònica (IRC) es defineix com una pèrdua lenta i progressiva de la funció renal, i s’assumeix com a terminal quan la funcionalitat del ronyó és inferior al 15%. Els signes més freqüents en aquest tipus d’afecció són nàusees i vòmits, pèrdua de gana, trastorns del son, debilitat muscular, problemes digestius, anèmia, o HTA (hipertensió arterial). Hi ha diferents factors de risc associats a un augment de la progressió de la IRC, com la HTA, DM, dislipèmia, obesitat, dietes hiperproteiques o hipersalines.
Aquest problema fa que els pacients s’hagin de sotmetre a tractaments no curatius, altament invasius. Com a possibles tractaments de substitució renal destaquen el trasplantament de ronyó i la diàlisi (peritoneal i hemodiàlisi). Tractaments que han d’acompanyar d’una dieta estricta, presa de medicaments i restricció de líquids (Barris, 2004).
L’exercici a la MRC pot ser un gran aliat per frenar la seva evolució.
Una revisió d’exercici físic i insuficiència renal, realitzada per Franklin, Barcellos, Ina, Sants et al, va determinar que l’activitat física és essencial i efectiva en la prevenció d’aquest tipus de nefropaties. (Franklin, Barcellos, 2015):
- Fent una valoració de l’aptitud física, (Franklin, Barcellos, 2015) assenyalen que l’entrenament de la capacitat aeròbica i força muscular és el més recomanat. Tots realitzen sessions de 30-90 minuts amb exercicis de resistència, on la intensitat oscil·li entre un 60-80% del volum d’oxigen màxim. (Vo2 màx). L’amplitud de moviment, no ha estat observada en els estudis. No obstant això, tant en hemodiàlisi, com en trasplantament, s’ha pogut veure nombrosos beneficis.
- La qualitat de vida relacionada amb la salut, ha estat analitzada de diverses formes. La major part dels autors defineixen diferents tipus de qüestionaris que analitzen aquestes variables (Franklin, Barcellos, 2015).
- En l’estudi de (Franklin, Barcellos, 2015), van determinar que, la major part d’estudis mostra millores significatives en realitzar exercici a nivell cardiovascular.
Igual que a la insuficiència renal, en el trasplantament és important l’entrenament de la capacitat aeròbica, ja que permet crear una major tolerància a la fatiga crònica dels trasplantats. Analitzant el Vo2 màx. Es va demostrar un increment del 16-20% en la capacitat cardiovascular dels pacients (Kouidi, 2010) (Franklin, Barcellos, 2015) demostren que, en pacients amb insuficiència renal, hi ha una millora de la qualitat de vida amb tractament farmacològic adequat acompanyat d’entrenament de resistència i força.
L’exercici físic moderat i adaptat en pacients obesos i amb malaltia renal crònica (MRC) disminueix la mortalitat, millora la qualitat de vida i pot frenar la progressió de la ERC.
Bibliografia
- Ng M, Fleming T, Robinson M, Thomson B, Graetz N, Margono C, et al. Global, regional, and national prevalence of overweight and obesity in children and adults during 1980–2013: a systematic analysis for the Global Burden of Disease Study 2013. Lancet. 2014 Aug;384(9945):766–81.
- Kalaitzidis RG, Siamopoulos KC. The role of obesity in kidney disease: recent findings and potential mechanisms. Int Urol Nephrol. 2011 Sep 5;43(3):771–84.
- Friedman AN, Wahed AS, Wang J, Courcoulas AP, Dakin G, Hinojosa MW, et al.Effect of Bariatric Surgery on CKD Risk. J Am Soc Nephrol. 2018 Apr;29(4):1289–300.
- Schauer PR, Bhatt DL, Kirwan JP, Wolski K, Aminian A, Brethauer SA, et al. BariatricSurgery versus Intensive Medical Therapy for Diabetes — 5-Year Outcomes. N Engl J Med. 2017 Feb 16;376(7):641–51.
- Barrios, M. C. (s.f.). manual de capacitación del paciente en dilisis peritoneal . bogota : Often gráfico.
- Franklin C. Barcellos, I. S. (2015). Effects of exercise in the whole spectrum of chronic kidney disease: a systematic review. (l. e. nefrology, Ed.) clinical kidney journal (6), 753-765.
- Kouidi E, K. V. (2010 ). Depression, heart rate variability, and exercise training in dialysis patients. Eur J Cardiovasc Prev Rehabil(17), 160-167.
Alícia Rovira Algara és Infermera a l’Hospital Clínic de Barcelona, INWA National Trainer i membre de l’equip tècnic de Bendhora (Empresa de Marxa Nòrdica-Nordic Walking)
